VIA MARIANA (II)

Catorze relats evangèlics sobre Maria 

en el seu mes de maig

i textos de Francesc.

==============================================

Consideració inicial

“En la concepció immaculada de Maria estem convidats a reconèixer l’aurora del món nou, transformat per l’obra salvadora del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (…) la Verge Maria, mai contagiada pel pecat està sempre plena de Déu, es mare d’una humanitat nova. És mare del món recreat” (Francesc, gener 2015).

1. L’anunciació de Gabriel.

“Sempre crida l’atenció la força del “sí” de Maria jove. La força d’aquest “que es faci” que li digué a l’àngel. Va ser una cosa diferent a una aceptació passiva o resignada” (Crist viu,, 44).

2. La visitació a Isabel.

“Maria, que va saber descobrir la novetat que Jesús portava, cantava: «S’alegra el meu esperit en Déu, el meu salvador»” (Gaudete et exsultate, 124).

3. El naixement de Jesús.

“Mare de la vida, en el teu si matern es va anar formant Jesús, que és el Senyor de tot el que existeix (…) Mostra’t com mare de totes les criatures (…) Cuida amb el teu afecte aqueesta explosió de bellesa (…) Demana a Jesús que vessi tot el seu amor ene os homes i en les dones (…) Toca la sensibilidad dels poderosos perquè encara que sentim que ja és tard, ens cridas a salvar el que encara viu” (Estimada Amazònia, 111).

4. La presentació de Jesús al temple.

“El sacerdoci reservat als homes (…) es una qüestió que (…) pot tornar-se particularment conflictiva si s’identifica massa la potestat sacramental amb el poder (…) Hi ha un gran desafiament per (…) reconèixer millor el que aixó implica pel que fa al possible lloc de la dona allà on es prenen decisions importants en els diversos àmbits de l’Església” (Evangelii gaudium, 104).

5. La visita dels mags.

“Mirar a Maria és tornar «a creure en lo revolucionari de la tendresa i de l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no son virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar per sentir-se importants»” (Carta als sacerdots, VIII 2019)

6. L’estada a Egipte.

“Animo a tots a avançar en camins concrets que permetin transformar la realitat de l’Amazònia i alliberar-la dels mals que l’afligeixen. Ara aixequem la mirada a Maria. La Mare que Crist ens va deixa, tot i que és l’única Mare de tots, es manifesta a l’Amazònia de diferents maneres” (Estimada Amazònia, 111).

7. Jesús trobat al temple.

“¡Mare, ajuda la nostra fe! Obre el nostre sentit de la Paraula, perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida (…) Ajuda’ns a deixar-nos tocar per el seu amor (…) Ensénya’ns a mirar amb els ulls de Jesús, perquè Ell sigui llum en el nostre camí” (Lumen fidei, 60).

8. Vida oculta a Natzaret.

“Que els ulls misericordiosos de la Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (...) La Mare de Misericòrdia acull a tots sota la protecció del seu mantell (...) i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (Misericordia et misera, 22).

9. En les noces de Canà.

“Hi ha un estil marià en la activitat evangelitzadora de l’Església (…) Maria sap reconèixer les petjades de l’Esperit de Déu en els grands esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida cotidiana de cadascú i de tots” (Evangelii gaudium, 288).

10. Elogis a la mare de Jesús.

“Maria (…) viu amb Jesús completament transfigurada, i totes les criatures canten la seva bellesa (…) podem demanar-li que ens ajudi a mirar aqueest món amb ulls més savis” (Laudato si, 241).

11. La seva mare i els seus germans volen veure.

“Mirem a Maria perquè nategi la nostra mirada de tota brutícia que pot estar impidint-nos ser atents i desperts per contemplar i celebrar el Crist que viu enmitg del seu Poble” (Carta als sacerdots).

12. Jesús torna a Natzaret

“Ella és la dona de fe, que viu i camina en la fe, i «el seu excepcional peregrinatge de la fe representa un punt de referència constant per a l’Església»” (Evangelii gaudium, 287).

13. Confía el deixeble a la seva mare.

“Maria va saver estar al peu de la creu del seu Fill (…) Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar en la vida (…) buscant crèixer més en amor i fidelitat a l’Església. Ella, la primera deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem d’aturar-nos davante el sufriment de l’innocent, sense evasions ni pusil.lanimitat. Mirar a Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar el deixeble de Crist” (Carta al Poble de Déu).

14. Esperen al Cenacle la Pentecosta.

“Amb l’Esperit Sant, en mitg del poble sempre está Maria. Ella reunia als deixebles per invocar-lo (Act 1, 14), i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir a la Pentecosta (…) sense Ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (Evangelii gaudium, 284).

Consideració final

“Vull que Maria coroni aquestes reflexions, perquè ella va viure com ningú les bienaurances de Jesús (…) És la santa entre els sants, la més beneïda, la qual ens ensenya el camí de la santedat i ens acompaña” (Gaudete et exsultate, 176).

“A imitació de Maria, estem cridats a convertir-nos en portadors de Crist i testimonis del seu amor, mirant en primer lloc als que són privilegiats als ulls de Jesús. Són els que Ell mateix ens va indicar: «Vaig tenir fam i me donàreu menjar (…) malalt i em vau visitar, a la presó i vingèreu a vere»” (Francesco, gener 2015).

===========================