CONSAGRACIÓ A MARIA d’Ucraïna i Rússia

                                                                25 març 2022  

Oració que fa Francesc amb tota l’Església. 

Resum literal de la pregària que està completa a la red.

Oh Maria, Mare de Déu i Mare nostra, en aquesta hora de tribulació, recurrim a tu. Ets la nostra Mare, ens estimes i ens conèixes, res del que ens preocupa se t’oculta.

Hem perdut la senda de la pau,  estem traïcionant els somnis de pau dels pobles i les esperances dels joves.

 

Recorrem a tu, truquem la porta del teu Cor, nosaltres, els teus fills estimats que no et canses mai de visitar i invitar a la conversió.

 

Tu saps com deslligar els envolics del nostre cor i els nusos del nostre temps. Posem la nostra confiança en tu. 

 

El poble ucranià i el poble rus, que et veneren amb amor, recorren a tu, mentre el teu Cor palpita per ells i per tots els pobles delmats a causa de la guerra, la fam, les injusticies i la misèria. 

 

Per aixó, Mare de Déu i nostra, solemnement encomanem i consagrem al teu Cor immaculat les nostres persones, l’Església i la humanitat sensera, de manera especial Rússia i Ucraïna.  

Que a través de tu la divina Misericòrdia es vessi sobre la Terra i el dolç batec de la pau torni a marcar les nostres jornades. Dona del si, sobre la que va baixar l’Esperit Sant, torna a portar-nos l’harmonia de Déu.

7 DIUMENGES de sant JOSEP

 amb la Carta apostòlica PATRIS CORDE

amb motiu del 150 aniversari de la Declaració de

sant Josep com a Patró de l’Església universal.

 

Any de sant Josep: 

del 8-XII-2020 al 8-XII-2021

 

 

Acudim a sant Josep que va estimar a Jesús amb cor de pare, ja que és anomenat en els quatre Evangelis «el fill de Josep». Els meus predecessors han aprofundit en el missatge contingut en les poques dades transmeses pels Evangelis per destacar el seu paper central en la història de la salvació.

 

Diumenge 1è. Pare estimat

Pel seu paper en la història de la salvació, sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià. 

Diumenge 2n. Pare en la tendresa

Josep veié Jesús progressar dia rere dia en saviesa, en estatura i en gràcia devant de Déu i dels homes. Li va ensenyar a caminar, i ho prenia en els seus braços: era per ell com el pare que alça a un nen fins als seus galtes, i s’inclina capa ell per donar-li de menjar. 

Diumenge 3è. Pare en l’obediència

En el segon somni l’àngel va ordenar a Josep que s’aixequès, prenguera al nen i a la seva mare i emigrara a Egipte; perquè Herodes buscaria al nen per matar-lo. Josep no va dubtar a obeïr, sense qüestionar-se sobre les dificultats que podía trovar. 

Diumenge 4º. Pare en acollida

La vida espiritual de Josep no ens mostra una vía que explica, sino una vía que acull. Josep no és un home que es resigna pasivament. És un protagonista valent i fort ja que el realisme cristià no rebutja res del que existeix amb les seves llums i ombres. 

Diumenge 5è. Pare de la valentia creativa

Que tinguem la mateixa valentia creativa del fuster de Natzaret, que savía transformar un problema en una oportunitat, anteposant sempre la confiança en la Providència. 

Diumenge 6è. Pare treballador

Sant Josep era un fuster que treballava honestament per assegurar el manteniment de la seva família. D’ell, Jesús va apendre el valor, la dignitat i l’alegria del que significa menjar el pa que és fruit del pròpi treball. La pèrdua de treball que afecta a tants germans i germanes, i que ha aumentat en els últims temps degut a la pandemia de Covid-19, ha de ser una crida a revisar les nostres prioritats. 

I diumenge 7è. Pare a l’ombra

El seu silenci persistent no contempla queixes, sinó gestos concrets de confiança. Sant Josep no pot deixar de ser el Custodi de l’Església perquè l’Església es l’extensió del Cos de Crist en la història.

 

 

 

 

Implorem a sant Josep la gràcia de les gràcies: la nostra conversió i li demanem que es mostri pare també a nosaltres i que, com a Patró de l’Església universal, ens guiï en el camí de la vida. Concediu-nos gràcia, misericòrdia i valentia, i defensa-ns de tot mal. Amén.

ORACIÓN “VERDE”

Jornada Mundial de oración por el cuidado de la casa común. 

 

Cada 1 de septiembre se celebra desde  2015, instituida por el Obispo de Roma Francisco y el Patriarca Ortodoxo de Constantinopla Bartolomé. En la carta dirigida a los presidentes de los Consejos pontificios para la promoción de la Unidad de los cristianos y de Justicia y Paz, escribía que "La Jornada Mundial de Oración por el Cuidado de la Creación, que se celebrará anualmente, ofrecerá a cada creyente y a las comunidades una valiosa oportunidad de renovar la adhesión personal a la propia vocación de custodios de la creación (…) la maravillosa obra que Él ha confiado a nuestro cuidado". Acaba invocando la «intercesión de la Madre de Dios María Santísima y de san Francisco de Asís, cuyo Cántico de las Criaturas mueve a tantos hombres y mujeres de buena voluntad a vivir alabando al Creador y respetando la creación».

En este 2020 el Dicasterio para el “Servicio del Desarrollo Humano Integral” dice que desde este día 1 hasta el 4 de octubre, día que celebra a san Francisco de Asís, es una iniciativa denominada “tiempo de la Creación” para rezar unidos a la familia ecuménica. 

Como peticiones por la Iglesia y la humanidad entera, en este tiempo ecológico, pueden servir peticiones sacadas de la Encíclica “verde” de Francsico. 

Preguem, germans, al Senyor Déu nostre que tant va estimar el món que ens ha donat el seu Fill, encarnat per obra de l’Esperit Sant. 

1a. Per l’Església: perquè sàpiga ensenyar que com el Cristianisme no rebutja la materia, pot donar resposta a l’actual problemàtica vivint una ecologia integral que no exclou el valor del treball.

1b. Per l’Església: perquè sàpiga dialogar amb el món a on està enviada i la Ciència i la Religió, que tenen diferents aproximacions a la realitat, aportin fruits productius.

1c. Per l’Església: perquè fidel a la seva missió no pretengui definir les qüestions científiques ni substituir a la política, que sàpiga escoltar i promoure el debat honest entre els científics, respectant la diversitat d’opinions.

1d. Per l’Església: perquè els seus pastors ajudin a tots els batejats a viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu, part essencial d’una existència virtuosa, no res opcional. 

2a. Per tots els cristians: perquè reconeguin que les seves conviccions de fe ofereixen grands motivacions per a la cura de la Natura i dels germans i germanes més fràgils.

2b. Per tots els cristians: perquè no falti una conversión ecológica ja que hi ha alguns que solen burlar-se de les preocupacions pel medi ambient o són passius i es tornen incoherents.

         2c. Per tots els cristians: perquè poguem reconeixer que hem estat infidels al tresor de saviesa que haviam de custodiar i que inclou l’immensa varietat cultural del tots els pobles de la terra.

         2d. Per la nova evangelització que inclou rectificar el fet històric de que el pensament jueu-cristià va desmitificar la Natura i ja no li va atribuir un caràcter diví.

         3a. Pels creients de totes les religions: perquè posin atenció particular cap a la creació de Déu motivats per l’actual repte urgent de protegir la nostra casa comuna.

         3b. Per l’humanitat sensera: perquè sàpiga analitzar l’espai on transcorre l’existència de les persones, l’habitación, la casa, el lloc de treball i el barri en que  es viu.

         3c. Per tota la humanitat: perquè seguint l’exemple cristià sàpiga assumir el deure de tenir cura de la creació amb petites accions quotidianes, i que l’educació siga capaç de motivar-les.

         3d. Per tots els pobles de la Terra: perqué es recuperi l’harmonia entre el Creador, l’humanitat i tota la creació ja que va ser destruïda pel pecat original i es va desnaturalitzar el mandat de «dominar» la terra, «llaurar-la i cuidar-la».

Senyor Déu nostre: atèn les nostres súpliques que presentem en mans de María, elevada al cel, Mare i Reina de tota la creació i que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis. Per Crist.

DÍA DE ORACIÓN MUNDIAL

POR EL FIN DE LA PANDEMIA

El Papa Francisco se unió a la Jornada Mundial de Oración convocada para el 14 de mayo de este 2020 por el Alto Comité de la Fraternidad Humana junto con fieles y líderes de otras religiones para pedir por el fin de la pandemia de coronavirus.

“Que Dios tenga piedad de nosotros y detenga esta tragedia, esta pandemia y también las demás: la del hambre, la de la guerra, la de los niños sin educación. Pedimos esto como hermanos, todos juntos”, fue la oración del Pontífice

La iniciativa del Comité es para hacer vida los objetivos del "Documento sobre la Fraternidad Humana" firmado el 4 de febrero de 2019 por el Papa Francisco y el gran Imán de Al-Azhar, Ahmed al-Tayyeb.

El Papa había escrito una carta a los fieles de todo el mundo en la que propuso "redescubrir la belleza de rezar el Rosario en casa durante el mes de mayo". Las restricciones de la pandemia, dice, nos han “obligado” a valorizar esta dimensión doméstica.

El Papa pide a la Madre de Dios que "consuele a los que se encuentran confundidos y lloran por la pérdida de sus seres queridos, a veces sepultados de un modo que hiere el alma".

"Sostén a aquellos que están angustiados porque, para evitar el contagio, no pueden estar cerca de las personas enfermas. Infunde confianza a quienes viven en el temor de un futuro incierto y de las consecuencias en la economía y en el trabajo".

"Protege a los médicos, a los enfermeros, al personal sanitario, a los voluntarios que en este periodo de emergencia combaten en primera línea y arriesgan sus vidas para salvar otras vidas, y le pide también por quienes "asisten, noche y día, a los enfermos, y a los sacerdotes que, con solicitud pastoral y compromiso evangélico, tratan de ayudar y sostener a todos".

"Virgen Santa, ilumina las mentes de los hombres y mujeres de Ciencia, para que encuentren las soluciones adecuadas y se venza este virus", y asiste "a los líderes de las naciones, para que actúen con sabiduría, diligencia y generosidad, socorriendo a los que carecen de lo necesario para vivir, planificando soluciones sociales y económicas de largo alcance y con un espíritu de solidaridad".

"Toca las conciencias para que las grandes sumas de dinero utilizadas en la incrementación y en el perfeccionamiento de armamentos sean destinadas a promover estudios adecuados para la prevención de futuras catástrofes similares".

Oh María, Consuelo de los afligidos, abraza a todos tus hijos atribulados, haz que Dios nos libere con su mano poderosa de esta terrible epidemia y que la vida pueda reanudar su curso normal con serenidad.

Nos encomendamos a Ti, que brillas en nuestro camino como signo de salvación y de esperanza. ¡Oh clementísima, oh piadosa, oh dulce Virgen María! Amén.

VIA MARIANA (II)

Catorze relats evangèlics sobre Maria 

en el seu mes de maig

i textos de Francesc.

==============================================

Consideració inicial

“En la concepció immaculada de Maria estem convidats a reconèixer l’aurora del món nou, transformat per l’obra salvadora del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant (…) la Verge Maria, mai contagiada pel pecat està sempre plena de Déu, es mare d’una humanitat nova. És mare del món recreat” (Francesc, gener 2015).

1. L’anunciació de Gabriel.

“Sempre crida l’atenció la força del “sí” de Maria jove. La força d’aquest “que es faci” que li digué a l’àngel. Va ser una cosa diferent a una aceptació passiva o resignada” (Crist viu,, 44).

2. La visitació a Isabel.

“Maria, que va saber descobrir la novetat que Jesús portava, cantava: «S’alegra el meu esperit en Déu, el meu salvador»” (Gaudete et exsultate, 124).

3. El naixement de Jesús.

“Mare de la vida, en el teu si matern es va anar formant Jesús, que és el Senyor de tot el que existeix (…) Mostra’t com mare de totes les criatures (…) Cuida amb el teu afecte aqueesta explosió de bellesa (…) Demana a Jesús que vessi tot el seu amor ene os homes i en les dones (…) Toca la sensibilidad dels poderosos perquè encara que sentim que ja és tard, ens cridas a salvar el que encara viu” (Estimada Amazònia, 111).

4. La presentació de Jesús al temple.

“El sacerdoci reservat als homes (…) es una qüestió que (…) pot tornar-se particularment conflictiva si s’identifica massa la potestat sacramental amb el poder (…) Hi ha un gran desafiament per (…) reconèixer millor el que aixó implica pel que fa al possible lloc de la dona allà on es prenen decisions importants en els diversos àmbits de l’Església” (Evangelii gaudium, 104).

5. La visita dels mags.

“Mirar a Maria és tornar «a creure en lo revolucionari de la tendresa i de l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no son virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar per sentir-se importants»” (Carta als sacerdots, VIII 2019)

6. L’estada a Egipte.

“Animo a tots a avançar en camins concrets que permetin transformar la realitat de l’Amazònia i alliberar-la dels mals que l’afligeixen. Ara aixequem la mirada a Maria. La Mare que Crist ens va deixa, tot i que és l’única Mare de tots, es manifesta a l’Amazònia de diferents maneres” (Estimada Amazònia, 111).

7. Jesús trobat al temple.

“¡Mare, ajuda la nostra fe! Obre el nostre sentit de la Paraula, perquè reconeguem la veu de Déu i la seva crida (…) Ajuda’ns a deixar-nos tocar per el seu amor (…) Ensénya’ns a mirar amb els ulls de Jesús, perquè Ell sigui llum en el nostre camí” (Lumen fidei, 60).

8. Vida oculta a Natzaret.

“Que els ulls misericordiosos de la Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (...) La Mare de Misericòrdia acull a tots sota la protecció del seu mantell (...) i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (Misericordia et misera, 22).

9. En les noces de Canà.

“Hi ha un estil marià en la activitat evangelitzadora de l’Església (…) Maria sap reconèixer les petjades de l’Esperit de Déu en els grands esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida cotidiana de cadascú i de tots” (Evangelii gaudium, 288).

10. Elogis a la mare de Jesús.

“Maria (…) viu amb Jesús completament transfigurada, i totes les criatures canten la seva bellesa (…) podem demanar-li que ens ajudi a mirar aqueest món amb ulls més savis” (Laudato si, 241).

11. La seva mare i els seus germans volen veure.

“Mirem a Maria perquè nategi la nostra mirada de tota brutícia que pot estar impidint-nos ser atents i desperts per contemplar i celebrar el Crist que viu enmitg del seu Poble” (Carta als sacerdots).

12. Jesús torna a Natzaret

“Ella és la dona de fe, que viu i camina en la fe, i «el seu excepcional peregrinatge de la fe representa un punt de referència constant per a l’Església»” (Evangelii gaudium, 287).

13. Confía el deixeble a la seva mare.

“Maria va saver estar al peu de la creu del seu Fill (…) Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar en la vida (…) buscant crèixer més en amor i fidelitat a l’Església. Ella, la primera deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem d’aturar-nos davante el sufriment de l’innocent, sense evasions ni pusil.lanimitat. Mirar a Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar el deixeble de Crist” (Carta al Poble de Déu).

14. Esperen al Cenacle la Pentecosta.

“Amb l’Esperit Sant, en mitg del poble sempre está Maria. Ella reunia als deixebles per invocar-lo (Act 1, 14), i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir a la Pentecosta (…) sense Ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (Evangelii gaudium, 284).

Consideració final

“Vull que Maria coroni aquestes reflexions, perquè ella va viure com ningú les bienaurances de Jesús (…) És la santa entre els sants, la més beneïda, la qual ens ensenya el camí de la santedat i ens acompaña” (Gaudete et exsultate, 176).

“A imitació de Maria, estem cridats a convertir-nos en portadors de Crist i testimonis del seu amor, mirant en primer lloc als que són privilegiats als ulls de Jesús. Són els que Ell mateix ens va indicar: «Vaig tenir fam i me donàreu menjar (…) malalt i em vau visitar, a la presó i vingèreu a vere»” (Francesco, gener 2015).

===========================

«VIA LUCIS» ecològic

“El camí de la llum”,

14 estacions desde la Resurrecció fins a la Pentecosta

amb textos de Laudato si (LS) del Papa Francesc.

------------------------------------------------------------

Monició introductòria

"¿No calia que el Messies suportés tot aquest sufriment per entrar a la glòria? (Lc 24, 26).

“Així com Crist va ser ressuscitat d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminem en una vida nova” (Rom 6, 4).

“L’espiritualitat no està desconnectada del propi cos ni de la naturalesa o de les realitats d’aquest món, sinò que es viu amb elles i en elles, en comunió amb tot lo que ens envolta” (LS, 216).

1ª ESTACIÓ:

JESÚS RESSUSCITA COM HAVIA DIT

¿Per què busqueu entre els morts al que está viu? No es aquí, sinò que ha ressuscitat (Lc 24, 5).

«El Cristianisme no rebutja la matèria, la corporeïtat; al contrari, la valora plenament en l’acte litúrgic» (Joan Pau II, Carta ap Orientale lumen, 2)” (LS, 235).

2ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT ES MANIFESTA A MAGDALENA

"Jesús li diu: «Maria». Tornàn-se, ella le diu en la seva llengua: "Rabboni”, que vol dir "Mestre" (Jn 20, 16).

“La veritable saviesa, producte de la reflexió, del diàleg i de l’encontre generós entre les persones, no s’aconsegueix amb una mera acumulació de dades que acaben saturant i obnubilant, en una mena de contaminació mental” (LS, 47).

3ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT EN EL CAMÍ D’EMAÚS

Jesús mateix es va acostar i caminava amb ells; però els seus ulls estavan incapacitats per reconèixer-lo. I els va dir: ¿Què conversa porteu entre els dos mentre aneu caminant? I es van aturar entristits (Lc 24, 17).

“Es tràgic l’aument dels migrants fugint de la misèria empitjorada per la degradació ambiental, que no son reconeguts com a refugiats en les convencions internacionals i portan el pes de les seves vides abandonades sense cap protecció normativa” (LS, 25).

4ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT PART EL PA

"Estant recolzat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els hi va donar. S’els va obrir els ulls i el van reconèixer” (Lc 24, 30-31).

“El Senyor, en el súmmum del misteri de l’Encarnació, va voler arribar a la nostra intimitat a través d’un tros de matèria” (LS, 236). “L’ecología (…) exigeix seure a pensar i a discutir sobre les condicions de vida i de supervivència d’una societat, amb la honestedat per posar en dubte models de desemvolupament, producció i consum” (LS, 138).

5ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT S’APAREIX AL CENÀCLE

Es van quedar torbats i espantats, pensant que veian un esperit (…) ¿Per qué aquest espant i a què vénen aquetes dubtes? Mireu les meves mans i els meus peus” (Lc 24, 38-39).

“Els creients podem reconèixer que (…) hem estat infidels al tresor de saviesa que havíem de custodiar” (LS, 200).

6ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT DONA EL PODER DE PERDONAR ELS PECATS

“Va bufar sobre ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant, a qui perdoneu els pecats els seràn perdonats” (Jn 20, 22-23).

“Podem ser testimonis muts de gravíssimes iniquitats quan es pretèn obtenir importants beneficis fen pagar a la resta de la humanitat, present i futura, els altíssims costos de degradació ambiental” (LS, 36). “Creix una sincera i dolorosa preocupació pel que està passant amb el nostre planeta (...) i que ja no podem amagar sota la catifa (LS, 19). Aquesta germana clama per el dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu ha posat en ella” (LS, 2).

7ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT CONFIRMA LA FE DE TOMÀS

“Va dir a Tomàs: Porta aquí el teu dit i mira les meves mans, i porta la mà i posa-me-la dins el costat, i no siguis incrèdul sinó creient. Respon Tomàs: Senyor meu i Déu meu" (Jn 20, 27-28).

“La ciència i la religió, que aporten diferents aproximacions a la realitat, poden entrar en un diáleg intens i productiu per ambdues” (LS, 62). “Cap branca de les ciències i cap forma de saviesa pot ser deixada de costat, tampoc la religiosa amb el seu propi llenguatge” (LS, 63).

8ª ESTACIÓ:

LA SEGONA PESCA MIRACULOSA

            

“Arribat ja el matí, es presentà Jesús a la riba; però els seus dexeibles no s’adonaven que era Jesús (…) Ell els va dir: ¿Teniu alguna cosa per menjar? Li van contestar: No. Ell els va dir: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu” (Jn 21, 4-6).

“La nostra casa comuna també és com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare bella que ens acull entre els seus braços” (LS, 1). “El sol, l’aigua, les montanyes, tot és carícia de Déu” (LS, 84). “Cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals (…) L’immensa majoria s’extingueixen per raons que tenen que veure amb alguna acció humana” (LS, 33).

9ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT AMB ELS PESCADORS

“Quan van baixar a terra van veure unes brases preparades, un peix al damunt i pa. Jesús els digué: Porteu dels peixos que acabeu d’agafar (…) Veniu a esmorzar” (Jn 21, 9-10).

“No apareixia com un asceta separat del món o enemic de les coses agradables de la vida (…) Estava lluny de les filosofies que meynspreaven el cos, la matèria i les coses d’aquest món” (LS, 98). “Sabem que es desaprofita aproximadament un terç dels aliments que es produeixen, i «l’aliment que es rebutja és com si es robés de la taula del pobre»” (LS, 50).

10ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT CONFEREIX EL PRIMAT A PERE

“Quan van haver menjat, Jesús (…) li va preguntar per tercera vegada: Simó, fill de Joan, ¿m’estimes? Pere es va entristir perquè li va preguntar per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: Senyor, tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo (Jn 21, 15-17).

“Aquesta contemplació del creat ens permet descobrir a través de cada cosa algun ensenyament que Déu ens vol transmetre” (LS, 85).

11ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT ENVIA ALS DEIXEBLES PEL MÓN

“Aneu i fue deixebles en tots els pobles, batejan-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyànt-los a guardar tot allò que us he manat” (Mt 28, 19-20).

“La humanitat está cridada a prendre conciència de la necessitat de realitzar canvis d’estils de vida, de producció i de consum, per combatre aquest escalfament o, al menys, les causes humanes que el produeixen o accentuen” (LS, 23).

12ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT PUJA AL CEL

"Homes de Galilea: ¿Per què esteu miran al cel?" (…) Llavors van tornar a Jerusalem (…) i quan arribaren van pujar al Cenacle on vivien (Act 1, 11-13).

“El Nou Testament ens parla del Jesús (…) ressuscitat i gloriós, present en tota la creació amb el seu senyoriu universal (…) el Ressuscitat les envolta misteriosament i les orienta a una destinació de plenitud” (LS, 100).

13ª ESTACIÓ:

CON MARIA A L’ESPERA DE L’ESPERIT SANT

"Tots ells perseveraven unànims en l’oració, junt amb algunes dones i amb Maria la mare de Jesús i els seus germans (Act 1, 14).

“Maria (…) viu amb Jesús completament transfigurada, i totes les criatures canten la seva bellesa (…) podem demanar-li que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis” (LS, 241).

14ª ESTACIÓ:

EL RESSUSCITAT ENVIA L’ESPERIT SANT

"De sopte un soroll del cel, com un vent impetuós va ressonar en tota la casa on es trobavan. I van veure aparèixer unes llengües com de foc que es posavan sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant" (Act 2, 2-4).

“Juntament amb l’importància dels petits gestos quotidians, l’amor social ens mou a pensar en grands estratègies que aturin eficaçment la degradació ambiental i encoratgin una cultura de la cura que impregni tota la societat” (LS, 231).

Monició final

“Tot está conectat, i aixó ens invita a madurar una espiritualitat de la solidaritat global que brolla del misteri de la Trinitat” (LS, 240). “No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altre social” (LS, 139).

“Els cristians, a més, estem cridats a «aceptar el món com a sagrament de comunió, com a manera de compartir amb Déu i amb el proïsme en una escala global. Es la nostra humil convicció que lo diví i lo humà es troben en el més petit detall contingut en els vestits sense costures de la creació de Déu” (LS, 9).

VIA CRUCIS “verde”

con textos del Papa Francisco en la Encíclica Laudato si,

de 24-V-2015.

Consideración introductoria:

Jesús (…) resucitado y glorioso [está] presente en toda la creación con su señorío universal (…) Las mismas flores del campo y las aves que él contempló admirado con sus ojos humanos, ahora están llenas de su presencia luminosa (LS 100).

Reconocer la grandeza, la urgencia y la hermosura del desafío que se nos presenta (…) Así podremos proponer (…) el lugar peculiar del ser humano en este mundo y sus relaciones con la realidad que lo rodea (LS 15).

Los creyentes podemos reconocer que (…) hemos sido infieles al tesoro de sabiduría que debíamos custodiar (LS 200).

1ª estación:

Jesús en el huerto de Getsemaní.

El Señor (…) mismo estaba en contacto permanente con la naturaleza y le prestaba una atención llena de cariño y asombro (LS 97).

No aparecía como un asceta separado del mundo o enemigo de las cosas agradables de la vida (…) Estaba lejos de las filosofías que despreciaban el cuerpo, la materia y las cosas de este mundo (LS 98).

2ª estación:

Jesús, traicionado por Judas, es arrestado.

Toda pretensión de cuidar y mejorar el mundo supone cambios profundos en «los estilos de vida, los modelos de producción y de consumo, las estructuras consolidadas de poder que rigen hoy la sociedad» (Centesimus annus, 58) (LS 5).

No perder la oportunidad de una palabra amable, de una sonrisa, de cualquier pequeño gesto que siembre paz y amistad (…) simples gestos cotidianos (LS 230).

3ª estación:

Jesús es condenado por el Sanedrín.

El Patriarca Bartolomé se ha referido particularmente a la necesidad de que cada uno se arrepienta de sus propias maneras de dañar el planeta (LS 8).

Necesitamos una conversación que nos una a todos (...) El movimiento ecológico mundial ya ha recorrido un largo y rico camino, y ha generado numerosas agrupaciones ciudadanas que ayudaron a la concienciación (LS 14).

4ª estación:

Jesús es negado por Pedro.

Vivir la vocación de ser protectores de la obra de Dios es parte esencial de una existencia virtuosa, no consiste en algo opcional (LS 217).

Podemos ser testigos mudos de gravísimas inequidades cuando se pretende obtener importantes beneficios (LS 36).

La tecnología que, ligada a las finanzas, pretende ser la única solución de los problemas (...) a veces resuelve un problema creando otros (LS 20) íntimamente ligados a la cultura del descarte (LS 22).

5ª estación:         

Jesús es juzgado por Pilatos.

El marco político e institucional no existe sólo para evitar malas prácticas, sino también para alentar las mejores (…) estimular la creatividad (…) facilitar las iniciativas personales y colectivas (LS 177).

Mi predecesor Benedicto XVI renovó la invitación a «eliminar las causas estructurales de las disfunciones de la economía mundial y (…) nos propuso reconocer que el ambiente natural está lleno de heridas producidas por nuestro comportamiento irresponsable (LS 6).

6ª estación:

Jesús es flagelado y coronado de espinas.

Es insostenible el comportamiento de aquellos que consumen y destruyen más y más, mientras otros todavía no pueden vivir de acuerdo con su dignidad humana (LS 193).

El beato Papa Pablo VI se refirió a la (…) crisis, que es «una consecuencia dramática» de la actividad descontrolada del ser humano (…) También habló a la FAO (...) subrayando la «urgencia y la necesidad de un cambio radical en el comportamiento de la humanidad» (LS 4).

7ª estación:

Jesús es cargado con la cruz.

La espiritualidad no está desconectada del propio cuerpo ni de la naturaleza o de las realidades de este mundo, sino que se vive con ellas y en ellas, en comunión con todo lo que nos rodea (LS 216).

Es trágico el aumento de los migrantes huyendo de la miseria empeorada por la degradación ambiental, que no son reconocidos como refugiados en las convenciones internacionales y llevan el peso de sus vidas abandonadas sin protección normativa alguna (LS 25).

8ª estación:

Jesús es ayudado por el cirineo a llevar la cruz.

Los cristianos estamos llamados a «aceptar el mundo (…) como modo de compartir con Dios y con el prójimo en una escala global. Es nuestra humilde convicción que lo divino y lo humano se encuentran en el más pequeño detalle contenido en los vestidos sin costuras de la creación de Dios, hasta en el último grano de polvo de nuestro planeta» (LS 9).

9ª estación:

Jesús encuentra a las mujeres de Jerusalén.

Deberíamos reconocer que (…) ninguna rama de las ciencias y ninguna forma de sabiduría puede ser dejada de lado, tampoco la religiosa con su propio lenguaje (LS 63).

La Iglesia no tiene por qué proponer una palabra definitiva y entiende que debe escuchar y promover el debate honesto entre los científicos, respetando la diversidad de opiniones (LS 61).

Es muy noble asumir el deber de cuidar la creación con pequeñas acciones cotidianas, y es maravilloso que la educación sea capaz de motivarlas (…) reutilizar algo en lugar de desecharlo (…) puede ser un acto de amor que exprese nuestra propia dignidad (LS 211).

10ª estación:

Jesús es crucificado.

Esta hermana (casa común) clama por el daño que le provocamos a causa del uso irresponsable y del abuso de los bienes que Dios ha puesto en ella. Hemos crecido pensando que éramos sus propietarios y dominadores, autorizados a expoliarla (LS 2).

Mientras se deteriora constantemente la calidad del agua disponible (…) se advierte un derroche de agua no sólo en países desarrollados, sino también en aquellos menos desarrollados que poseen grandes reservas (LS 30).

11ª estación:

Jesús promete su reino al buen ladrón.

Es indispensable prestar especial atención a las comunidades aborígenes con sus tradiciones culturales (…) deben convertirse en los principales interlocutores (LS 146).

La inmensa variedad cultural (…) es un tesoro de la humanidad. Por eso, pretender resolver todas las dificultades a través de normativas uniformes o de intervenciones técnicas lleva a desatender la complejidad de las problemáticas locales (LS 144).

12ª estación:

Jesús en la cruz, su madre y el discípulo

María (…) vive con Jesús (…) todas las criaturas cantan su belleza (…) es Madre y Reina de todo lo creado (…) Por eso podemos pedirle que nos ayude a mirar este mundo con ojos más sabios (LS 241).

Todos los seres del universo estamos unidos por lazos invisibles y conformamos una especie de familia universal, una sublime comunión que nos mueve a un respeto sagrado, cariñoso y humilde (LS 89).

13ª estación:

Jesús muere en la cruz.

El gemido de la hermana tierra (…) un clamor que nos reclama otro rumbo (LS 53).

Cuando no se reconoce en la realidad misma el valor de un pobre, de un embrión humano, de una persona con discapacidad –por poner sólo algunos ejemplos–, difícilmente se escucharán los gritos de la misma naturaleza. Todo está conectado (LS 117).

14ª estación:

Jesús es colocado en el sepulcro.

La calidad de vida humana (…) implica analizar el espacio donde transcurre la existencia de las personas (…) en nuestra habitación, en nuestra casa, en nuestro lugar de trabajo y en nuestro barrio (LS 147).

La tradición cristiana nunca reconoció como absoluto o intocable el derecho a la propiedad privada y subrayó la función social de cualquier forma de propiedad privada (LS 93).

Nuestra casa común es también como una hermana, con la cual compartimos la existencia, y como una madre bella que nos acoge entre sus brazos (LS 1).

Consideración final:

No podemos sostener una espiritualidad que olvide al Dios todopoderoso y creador (...) hasta pretender pisotear la realidad creada por él sin conocer límites (LS 75).

Para la tradición judío-cristiana, decir «creación» (...) tiene que ver con un proyecto del amor de Dios donde cada criatura tiene un valor y un significado (LS 76). El suelo, el agua, las montañas, todo es caricia de Dios (LS 84).

Los creyentes no podemos dejar de pedirle a Dios por el avance positivo (…) de manera que las generaciones futuras no sufran las consecuencias de imprudentes retardos (LS 169).